El Degustador

Degustación Nro. 1: Media de lana con poliester al 70%

Degustación Nro. 2: Símil funda de cámara. Rayon + fibra sintética oriental 

Degustación Nro. 3: Cordel/hilo tipo trenza de ovino europeo

Degustación Nro. 4: Lienzo en color natural con base de polímero símil algodón de la India

Degustación Nro. 5: Finalmente, el gourmet Teo se decanta por una muestra comestible (excepto la cáscara, claro...)

Irresistible la goma espuma, nuevamente de origen oriental de consistencia semi-blanda

Nueva cata de media izquierda con ligero aroma a pie de futbolista

Para acabar, una repasada con servilleta de tela acrílica a base de trapos aún no reciclados  

Vídeo demostrando el carácter selectivo-sibarita del Gourmet Teo

A bones hores: resum nadalenc

 Caga tió, tió de Nadal, ...

 Quin parell d'ous!

Els Reis Mags

 DIY: El Tortell cassolà

DIY: diadema

Falta imatges de "The Chocolate Fontana" i de les diademes de la A a la C. 


Per fi! 


Fins al pròxim post ;)) 

DIY: puff de mitja

Com m'agradaria saber fer aquesta manualitat! Són bonics, no? Aquests puffs estan forrats amb mitja. He provat d'aprendre a fer mitja, però he arribat a la conclusió que has de tenir una estructura mental diferent a la meva (entendre els patrons, els punts, com començar i acabar, del dret i del revés,... no està fet per mi). Animeu-vos Clara i Ariadna! Ah, i l'àvia Conxita també. Us paso el blog on donen les intruccions de com fer-ho:

http://www.pickles.no/puff-daddy-knitted-stool. Les explicacions estan en anglès. Venga noies, a practicar la mitja i l'anglès. 

Ah! i de passada en feu un per mi! ;)))) qué em quedaria moníssims a la sala d'estar. Fins aviat. 

Inspirador

Aquest és un fragment del discurs d'investidura de Nelson Mandela com a president de Sudáfrica:

"Nuestro miedo más profundo no es que seamos inadecuados. Nuestro miedo más profundo es que somos poderosos sin límite. Es nuestra luz, no la oscuridad lo que más nos asusta. Nos preguntamos: ¿quién soy yo para ser brillante, precioso, talentoso y fabuloso? En realidad, ¿quién eres tú para no serlo? Eres hijo del universo. El hecho de jugar a ser pequeño no sirve al mundo. No hay nada iluminador en encogerte para que otras personas cerca de ti no se sientan inseguras. Nacemos para hacer manifiesto la gloria del universo que está dentro de nosotros. No solamente algunos de nosotros: Está dentro de todos y cada uno. Y mientras dejamos lucir nuestra propia luz, inconscientemente damos permiso a otras personas para hacer lo mismo."

Que us sembla si inspirant-nos en aquest fragment ens proposem els nostres objectius pel 2012? Els voleu compartir amb nosaltres?


Ben aviat una entrada sobre en Teo, pobret. Qué oblidat el tenim, cibernàuticament parlant, es clar!

Teo

Ya han pasado casi 8 meses des que nació mi hermanito Teo.Y aún, no lo he presentado en la red! Se me escapó el tiempo jugando y haciendole reír... Qué divertido es tener un hermanito!  Aunque a veces "me toca la rabia" cuando quiere jugar con mis juguetes preferidos. Pero en fin dado que él todavía no ha madurado como yo, debo trabajar mi tolerancia. Es que yo ya voy a excursiones y a ver los caballos... y al acuario, tengo mi propio ordenador, es decir, tengo una vida normal de persona adulta que soy. Cuando él tenga mi edad, sabrá valorar mi abnegación, no?  Bueno, aquí van unas fotos.

En un gesto que me ennoblece, aquí le he cedido mi antiguo pijama...

Teo es el de la izquierda, y yo el de la derecha, vale la pena aclararlo...

Repte DIY: fondant

Hola a tot@s!


donem un gir al blog d'en Guiu obrint-l'ho a experiències, idees, cuinetes, fotos, etc. familiars. 


Començarem aquesta nova etapa amb uns reptes DIY (do it yourself) que preparem per amenitzar aquestes festes de Nadal a la Fuliola (centre de la diversió de l'Urgell). Són uns reptes per portar totes a terme (tietes, nebodes, amics,... i qui s'apunti de l'altre costat de l'Atlàntic). 


Ja fa dies que, L'Esther ve remenant la idea de fer fondant, a l'inici no em resultava tan interessant (em sembla que deu ser molt i molt dolç això), fins que vaig de veure aquest fabulós pastís de fondant en la xarxa. És bonic, no? Crec que, deixant de banda el seu gust dubtós, val la pena fer-l'ho pel bonic que és  Està clar, no? Jo menjo primer per la vista. Qui no!? Llàstima que després ve la boca, el cul, les cuixes,... 


Com més serem més riurem, us hi apunteu? Teniu alguna idea de com fer-l'ho? Alguna mostra d'ànims? Segur que el Lluc és qui ens podria ajudar més: aquests pastissos són habituals en les festes nord-americanes, això si els mormons no tenen prohibit el fondant. Fins al pròxim post.

Per veure com es fa cliqueu aquí

PD: bé, ja veurem quan dura el repte personal d'actualitzar aquest blog.

PD2: Com veureu teniu la possibilitat de introduir el vostre mail i així, les noves entrades automàticament us arribaran a la vostra safata d'entrada.

Mestre xocolater

Hola família!

Volíem donar-vos proves de les habilitats com a cuiner d'en Guiu. Alguns ja heu provat la seva especialitat: la xocolata. Tant és així que podríem dir que ja no viu en un món làctic, si no de xocolata. L'últim experiment ha estat posar un pastís de xocolata dins un pot de vidre.